El zen i l’art de la governança de dades
Les preguntes clau per entendre si la teva empresa segueix els 6 principis per governar les dades de manera òptima
Sigui quina sigui la primera impressió, en llegir “Governança de dades” és habitual associar-ho a qüestions tècniques complexes i a un conjunt de problemes organitzatius i normatius poc definits. Tanmateix, és un àmbit sovint infravalorat dins de les empreses, tot i el seu alt valor estratègic.
La Governança de Dades acostuma a percebre’s com una activitat de baixa prioritat, limitada per la mentalitat de “sempre s’ha fet així”. No obstant això, és un component essencial juntament amb l’estratègia de dades, és a dir, el pla a llarg termini que estableix com una organització pretén recopilar, gestionar, analitzar i utilitzar les dades per assolir els seus objectius empresarials. L’estratègia aporta la visió a llarg termini, mentre que la governança defineix les regles i els procediments necessaris per fer realitat aquesta visió.
Des d’un enfocament pràctic: com es gestionen les dades a la teva organització? Es pot definir amb certesa quina informació existeix? S’identifica sempre la dada correcta? Quantes estan duplicades o disperses entre sistemes i eines corporatives?
Contràriament a la percepció habitual, les dades constitueixen un actiu tangible, comparable a un magatzem o als equips informàtics utilitzats diàriament. En organitzacions grans, la manca de centralització de la informació genera ineficiències entre equips i redueix la fiabilitat de les dades segons el procés o el departament. Una gestió i conservació adequades de les dades tenen impacte a tota l’organització, no només al departament de TI o en processos concrets.
L’abordatge de la Governança de Dades requereix una aproximació analítica i objectiva, que permeti avaluar les dades amb perspectiva, qüestionar l’statu quo i optimitzar-ne la gestió per assolir resultats que d’altra manera serien inabastables. Aquest enfocament s’assembla a la “ment de principiant” de la filosofia zen, oberta i capaç d’analitzar cada situació amb objectivitat i sense prejudicis.
“Una ment de principiant està plena de possibilitats, mentre que una ment experta tendeix a ser limitada.” (Shunryū Suzuki)
Existeixen paral·lelismes rellevants entre la filosofia zen i la Governança de Dades. Elements com la consciència i l’atenció plena al present fomenten una presa de decisions més reflexiva, de manera equivalent a la importància de la qualitat i l’origen de les dades per a decisions informades i fiables.
Així mateix, ambdós àmbits comparteixen la recerca d’equilibri i harmonia. Tal com reflecteix Zen i l’art del manteniment de la motocicleta de Robert M. Pirsig, la Governança de Dades equilibra seguretat, privacitat i accessibilitat, garantint un ús ètic i segur de la informació.
La simplificació, la claredat i l’organització són principis comuns: en Governança de Dades és clau mantenir la informació estructurada i accessible, eliminar redundàncies i centrar-se en l’essencial, reduint la complexitat i millorant l’eficiència.
L’aplicació pràctica és fonamental. Hi ha moltes organitzacions amb problemes de qualitat de dades que no aconsegueixen integrar informació de sistemes diferents, certificar-ne la validesa, gestionar excepcions o dissenyar un data warehouse escalable i robust.
El primer pas amb un soci especialitzat és avaluar la situació actual. En molts casos, els clients identifiquen posteriorment la necessitat d’establir un procés estructurat.
Un cop definides les necessitats organitzatives, s’aplica un framework que constitueix el mètode imprescindible per a una correcta Governança de Dades.
Aquest framework es basa en l’alimentació de dades ETL (Extract-Transform-Load), seguint els principis de Ralph Kimball, autoritat mundial en data warehousing:
- Eficiència: processar únicament la informació que presenta variacions.
- Segregació: dividir el flux de dades en grups funcionals, garantint la consistència de la informació.
- Control: establir regles de negoci que assegurin la conformitat de les dades.
- Notificació: comunicar automàticament anomalies en les dades i alertes d’actualització.
El framework contempla fases de processament aplicades a cada font de dades, uniformant les lògiques d’alimentació i mantenint un estàndard de qualitat. Això permet gestionar un data warehouse d’alta qualitat, independentment del context, el tipus de dada, el sector o la tecnologia utilitzada.
Les fases aplicades són:
- L0 – Staging / Bronze: s’intercepten únicament les variacions procedents dels sistemes d’origen i es traslladen al data warehouse en una àrea de staging.
- L1 – Operational Data Store / Silver: s’apliquen transformacions per harmonitzar la informació de diverses fonts, aplicant les regles definides pel negoci per garantir la qualitat. També es verifica la coherència entre diferents entitats d’informació.
- L2 – Publication / Gold: les dades es modelen segons les necessitats dels usuaris, optimitzant la lectura per part de les aplicacions.
Mètode, missió i evolució
L’adopció d’aquest enfocament permet obtenir resultats consistents en totes les organitzacions.
Una Governança de Dades adequada proporciona:
- Compliment del Reglament Europeu sobre Governança de Dades (Data Governance Act), vigent des del gener de 2024.
- Harmonització de l’accés a les dades.
- Major eficàcia en la compartició de la informació, optimitzant-ne els beneficis.
- Capacitat d’aprofitar noves tecnologies, com la Intel·ligència Artificial, on la certificació de la propietat i la qualitat de les dades és essencial.
A la teva organització, com es gestionen les dades?
A continuació es plantegen preguntes clau, alineades amb els sis principis de la Governança de Dades:
- Qualitat de les dades: existeix un procés de validació? Garanteix decisions fiables?
- Seguretat i privacitat: com es protegeixen les dades sensibles?
- Compliment normatiu: es compleixen les regulacions locals i internacionals?
- Accés i compartició: qui accedeix a les dades i com es comparteixen?
- Arquitectura i estandardització: permet un accés eficient i escalable?
- Rol del lideratge: es considera la dada un actiu estratègic? Es promou la cultura de la dada dins l’organització?